Tir de Fona a les Illes Balears

 

Foner Hondero Slinger Fromboliere Procarz Lançador Cтропальщик Prstoklad Pelangsing Frondeur Sapancı Fundibalarius المقلاع

 

HistoriaContacte

Foners baleàrics

La nostra història

La Federació de Tir de Fona de les Illes Balears es va fundar l’any 1984 amb el propòsit de retre un merescut homenatge als nostres avantpassats, els foners balears. Amb la seva destresa amb el maneig de la bassetja, els foners no només defensaren les nostres illes de les invasions estrangeres, sinó que també les donaren a conèixer per tot arreu, moltíssims d’anys abans que es convertissin en un destí turístic de primer ordre.

La primera menció que es fa dels foners balears es remonta a l’any 406 a.C. i fa referència a la seva participació a les Guerres Greco-Púniques, en les quals s’enfrontaren els exèrcits dels imperis grec i cartaginès a l’illa de Sicília.

Bastants d’anys abans, el 654 a.C., les naus d’un d’aquests poderosos imperis, el cartaginès, imperi comerciant i mariner, arribaren a l’illa major de les Pitiüses i fundaren la ciutat d’Ebussus. No contents amb això, també intentaren conquistar les illes veïnes, Mallorca i Menorca, però en primera instància no ho aconseguiren ja que varen ser rebuts a pedrades, unes pedrades llançades de forma molt precisa i
certera pels foners que protegien les illes des de la costa. Per aquest motiu els cartaginesos anomenaren a les illes com Illes Balears, perquè en la seva llengua significava “les illes dels llançadors de pedres”.

Durant un període aproximat de quatre-cents anys, entre els segles IV i I a.C. els balears feren del tir de fona la seva principal sortida professional i varen ser nombroses les participacions dels nostres foners a diferents batalles que tengueren lloc arreu de la Mediterrània.

Foners Balearics
Foners Balearics
El moment més important el trobam a la Segona Guerra Púnica (219 – 202 a.C.), en la qual les tropes del llegendari cabdill cartaginès Anníbal s’enfrontaren a les romanes per arribar a tenir un major control i domini de les rutes marítimes del Mare Nostrum. Es conta que l’actuació dels foners balears fou determinant, que gràcies a ells s’aconseguiren importants victòries a les batalles de Trèbia, de Tesino, del llac Trasimé i de la fortalesa de Cannàs, totes dins terres romanes. Les gestes dels foners balears en aquestes batalles, àmpliament documentades pels historiadors, va fer que a partir d’aquell moment, en parlar de foners, només es fes referència als balears i es deixàs de banda a tota la resta.

Tal vegada s’hauria de recordar que foners n’hi havia per tot, però sense cap dubte, els nostres, els balears, varen ser els millors, es varen cobrir de glòria i per dret propi es varen fer un lloc a la Història.

Un altre episodi on la participació dels foners també va ser decisiva data del 125 a.C., quan la flota romana arribà a les nostres illes amb la idea de conquistar-les. Els foners, des de la costa, armaren les seves bassetges i amb pluges de pedres feriren els mariners i feren malbé les embarcacions. Els romans, sorpresos, desistiren de les seves intencions, voltaren en rodó i posaren rumb a Roma. Dos anys més tard,
el 123 a.C., tornaren novament les naus romanes comandades per Quint Cecili Metel i aleshores sí que aconseguiren desembarcar. Havien protegit les barques amb pells d’animals tensades, les quals minimitzaven l’efecte destructiu de les pedrades dels foners. L’any 123 a.C. començà la romanització de les Illes Balears. Els foners passaren a formar part de l’exèrcit romà i a les ordres del cònsol Juli César lluitaren en algunes batalles de la Guerra de les Gàl·lies, tal i com ell mateix ens ho conta del seu propi puny i lletra. Corria l’any 57 a.C. quan tengué lloc la batalla de Bíbrax, a on prengueren part els nostres foners. Aquesta batalla es considera que va ser la darrera vegada que queda documentada la participació de foners balears en actes bèl·lics.

Amb el pas dels anys aparegueren armes de més prestigi, més precises, més potents i també més destructives, les quals relegaren la bassetja a un segon plànol. La fona va passar a convertir-se en una eina de pastors utilitzada per controlar el ramat. I és així com ens ha arribat. Deia el floklorista Bartomeu Ensenyat que els pastors són els hereus llegítims de la fona. Avui, a les Illes Balears, el tir de fona està considerat un esport autòcton, recollit com a tal a la Llei de l’esport de les Illes Balears de 17 d’octubre de 2006.

Foner Balearic